tag:blogger.com,1999:blog-5970524754218918702011-04-21T11:30:09.067-07:00El fred de Cal Basibéhttp://www.blogger.com/profile/00678728355087368041noreply@blogger.comBlogger11100tag:blogger.com,1999:blog-597052475421891870.post-54385887790398046982007-02-28T08:33:00.000-08:002008-10-10T12:29:08.024-07:00<a href="http://2.bp.blogspot.com/_VZVpLzF8pX8/ReWv21mzDZI/AAAAAAAAAAk/P_1e6VTzyww/s1600-h/carnestoltes.png"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5036625114921373074" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; CURSOR: hand" alt="" src="http://2.bp.blogspot.com/_VZVpLzF8pX8/ReWv21mzDZI/AAAAAAAAAAk/P_1e6VTzyww/s320/carnestoltes.png" border="0" /></a><br /><div>Tot s'acaba</div><br /><div></div><br /><div>Tot? no, hi ha coses que no s'acaben mai, el meu cansament, per exemple. Hi ha coses que hivernen una temporada, però que cada cert temps rebroten.</div><div>A l'escola hem tingut carnaval, com cada any. Quan jo estudiava estava prohibit ,actualment, el què és prohibit és no "cel·lebrar-ho". No entra en discussió si s'ha de fer o no, nomès podem parlar de com es fa. Ténen raó els companys que m'han dir que em faig vella, aquests dies hauria qüestionat moltes de les accions que es dónen per suposat que els i les mestres hem de de fer. No vull anar amb pijama a l'escola, perque no n'utilitzo ni per dormir,no vull pintar-me un bigoti com en Dalí ni ballar l'Aserejé davant de tots els nens i nenes. Anys enrera, no gaires anys, era la primera, la que em carregava als companys que no volien participar en la festa , com ens costa acceptar la llibertat dels altres. </div><div>Tot s'acaba, però la gresca del carnaval hiverna un any per l'altre, encara que el ninot cremi fins a desaparèixer, no patiu, no, que com diu la cançò, ell tornarà i nosaltres no. </div><div class="blogger-post-footer"><img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/597052475421891870-5438588779039804698?l=basibe.blogspot.com' alt='' /></div>El fred de Cal Basibéhttp://www.blogger.com/profile/00678728355087368041noreply@blogger.com0